Els temps de... Lucia Arenas

Dimarts passat vam tenir l’honor de gaudir de la presència de Lucia Arenas, escriptora i docent que escriu pensant en els adolescents. Els temps de Sara ha sigut la lectura del segon trimestre i hem tingut la sort d’analitzat-la junt a la seua creadora.

Una gran experiència amb una gran proximitat, els i les alumnes han escoltat en veu de l’autora moltes curiositats que amaga aquesta història així com conéixer a la responsable d’aquest llibre, la seua cosina Marta que realitza pràctiques al nostre centre. La xarrada ha transcorregut dinàmica i, sobretot, espontània; els alumnes han escoltat molt atents a Lucia com narrava l’origen del llibre i com, sense saber què fer amb uns fulls escrits, han acabat sent un llibre guanyador del premi Samaruc i el premi Enric Valor.

Els temps de Sara és una barreja de realitat amb història endinsades en dues èpoques diferents. Lucia Arenas ha insistit en el fet que el llibre l’ha creat ella però sempre amb la participació dels seus familiars, han sigut ells qui han eliminat o modificat el discurs i el resultat és una narració que uneix adolescència amb problemes d’adults i pinzellades de realisme històric.

Hem finalitzat la conversa amb les preguntes de l' alumnat que per uns moments han sigut  petits periodistes investigant la novel·la i descobrint qui és Lucia Arenas. A més, ha regalat els dos llibres que ha escrit recentment i que estem segurs que seran un gran èxit.

Lucia, et desitgem molta sort i et donem les gràcies per donar-nos l’oportunitat de mostrar-nos l’interior de Sara. Fins prompte!

Escriptores al Ferrer

Març té color lila i veu de dona. A cal Ferrer i Guàrdia van aprofitar la proposta de l'AMPA de l'institut de llegir a les aules La improbable vida de Joan Fuster. Aquesta idea de lectura compartida i dialogada va acabar amb l'acte que tot seguit ressenya Vinyet Jarén Tutusaus, alumna de 2n Batx B:

"El passat 07/03/2018 les escriptores de "La improbable vida de Joan Fuster" van acompanyar-nos al saló d'actes de l'IES Francesc Ferrer i Guàrdia i compartiren les seues vivències al voltant del procés d'escriptura del llibre, anècdotes, curiositats i reflexions personals. 

Encara que Raquel Ricart fóra oficialment l'encarregada de reunir i convéncer totes cinc escriptores per participar en aquest repte, fou la professora i escriptora Carme Manuel la que tingué la idea d'iniciar-lo juntament amb Maria Jesús Bolta, Teresa Broseta i Núria Cadenes, posant-se en contacte amb ella, per concebre La improbable vida de Joan Fuster.

L'acte tingué una extensió de dues hores aproximadament i estigué ple de sorpreses i intervencions per part de l'alumnat d'ESO i Batxillerat. Es va llegir en veu alta una possible carta en resposta a aquella que suposadament escrigué Fuster en el conte de Raquel Ricart; hi hagué una aparició sobtada de l'alumnat de diversos cursos pronunciant aforismes de Fuster i, amb l'ajuda d'una empresa de so i multimèdia, es va reproduir l’enregistrament de la lectura d'un fragment del conte de Núria Cadenes. 

Amb humor i reflexions sobre Joan Fuster, el paper de la dona en la societat o la importància dels docents per educar en consciència lingüística i en igualtat, va concloure l'acte amb el regal a cadascuna d'elles d'una caixa amb una ampolla de vi de part de l’AMPA, l’alumnat i el professorat del centre."

Visiteu  el blog de l'AMPA i trobareu més informació: Amb veu de dona

Valencianada 18

Malgrat la pluja, el grup de 4 d'ESO del Ferrer va recórrer dimarts passat els carrers de València (mullada) amb la proposta de l'Associació de professorat 1entretants Valencianada

Ací teniu algunes de les imatges que ens va proporcionar el dia

Màgia i poesia: com el pa a l'alcavor

El 28 de novembre van tenir la visita del Mag Aparisi, gràcies a Escola Valenciana. Els grups de 2n van escoltar alguns poemes  de Vicent Andrés Estellés entre els truc de màgia de Rubén Aparici. I ens ho vam passar d'allò més bé.
Hi podeu veure algunes imatges:

I QUEIXALETS TAMBÉ!

El 2 de novembre vam celebrar a l'institut la "Diada dels Morts". Nosaltres vam triar la rondalla d'Enric Valor "I queixalets també", i el departament de música la "Marxa fúnebre". Va participar alumnat de 2n ESO B i C.
 Ací teniu el principi de la rondalla i l'àudio de la sessió:

"Això va anar i era un cas que va passar en la vila de Penàguila. Un cas gros i esgarrifador, per cert.

Cal dir-vos de bestreta, que aquesta vila és un racó de món. Un bell racó, això sí, enmig d'intricades, ombrienques i encinglerades muntanyes. De vora el poble, davalla una costera vorejada d'oms gegantins i frondosos, i al capdavall hi ha una font abudantíssima, que trona pels seus vint-i-tants canonets de bronze. I el llavador, on fan les dones la bugada. De dia, hi ha grans rastres de dones llavant; però les nits, d'ençà que ve la tardor, soledat i misteri; sols la remor de l'aigua i l'udol del vent en els oms de la baixada.
- No aneu de nit a llavar a la font! — aconsellen les mares a les filles.

(Per seguir llegint, clica ACÍ)

Per saber més coses del Dia dels Morts:
   
"La festa de Tots Sants i el Dia dels Morts han conservat en el seu costumari tota una sèrie de celebracions, elements i ritus que provenen de sistemes de creences anteriors al cristianisme. Segons la tradició popular, aquestes dates són el moment de l'any en què s'interrelacionen els dos móns, el dels vius i el dels morts.

Els dies en què es recorda als morts 

La diada de Tots Sants, l’1 de novembre, i la dels Difunts, el dia 2, són les dates en què molta gent recorda als seus familiars difunts. Es tracta d'un moment en què tradicionalment hom creu que s'interrelacionen els dos móns, el dels vius i els dels morts. L'1 de novembre, els vius visiten als morts i el 2 de novembre a l'inrevés, els morts visiten als vius. Moltes de les cultures, religions i pobles que habiten el planeta Terra -malgrat algunes sonades excepcions (ortodoxos cristians, jueus i musulmans)- tenen un dia de festa dedicat a record dels familiars avantpassats morts. Aquesta jornada es desenvolupa amb celebracions ritus que presenten una gran riquesa i diversitat de matisos. 

A la nostra societat, on els morts han estat venerats tradicionalment com a protectors de la llar, la celebració arriba en un moment de l'any, l´inici de la tardor, en què la natura sembla morir: comença el temps fred, les nits són cada cop més llargues, cauen les fulles dels arbres i la terra sembla esmorteïda. 

Si bé és cert que hi ha moments durant l'any en què puntualment recordem als familiars i amics morts durant l'any, les Festes de Tots Sants permeten que aquest moment sigui ben real. Tots Sants és el moment institucionalitzat en què tots, col·lectivament, recordem als nostres difunts." (per seguir llegint, pots anar a Festes)