dissabte, 9 de juny de 2018

Curtmetratges a La Nau

El passat divendres 1 de juny els grups de 1r de batxillerat van acudir a la Nau per gaudir d'una selecció de curtmetratges del Pantalla Jove dins les activitats del Festival Internacional Cinema de València Cinema Jove que se celebra des de 2015. Allí ens vam trobar amb Àlvaro Yebra, antic alumne del Ferrer i Guàrdia, el qual ens va fer d'amfitrió i guia durant la visualització dels cinc curtmetratges, de procedència i estètica ben diversa. Volem destacar-ne l'últim, interpretat per actrius i actors valencians i amb escenaris i referències musicals ben nostres. 
Una activitat diferent i motivadora que va culminar amb la participació abundant de l'alumnat durant el col·loqui posterior.

19 comentaris:

  1. Una rialla comuna, una mirada d'incomprensió conjunta, el projector encés, la sala expectant, nerviosa. Un viatge desconegut, innovador, està a punt de començar... Llums, silenci i... ACCIÓ!
    La imatge ja es veu, és nítida, relata una història, una història desconeguda i coneguda al mateix temps. El silenci és present, l'expectació es nota i en uns simples altaveus s'escolten aquells primers sorolls i converses poc entenedores...
    S'encenen les llums, tots desconcertats, cares sense saber que significa tot allò, que es volia plasmar? Quins eren els missatges que volien transmetre?
    No entenia que estava passant en aquella sala, ni que significava tot açò, pot ser que una fugida no sigues entenedora, però que aconseguia que es viatjara a un món intern que es desconeix però que es té. Pot ser que vídeos i imatges sense cap tipus de relació formaren part d'una reivindicació amb una força especial. O pot ser que amb una simple situació ens sentirem tan identificats.
    Les cares continuen inexpressives i jo arribe a una conclusió: tot art és comprensible, sols és necessari buscar-li el teu propi significat.

    ResponElimina
  2. El passat 1 de juny vam anar a la Universitat de La Nau per veure una sessió de cinema dins d’un festival internacional de curtmetratges. Vam veure un total de cinc, dels quals dos em van cridar l’atenció pel seu missatge.

    Un d’ells, “Água Mole” (Portugal) era en animació amb una estètica molt particular, dibuixos senzills. Aquest curt fa reflexionar sobre la lluita d’una aldea que viu en harmonia amb la natura i no vol desaparèixer en un món que avança molt ràpid...

    L’altre, “El escarabajo al final de la calle”, està fet per valencians. Em va agradar perquè es desenvolupa a partir d’una anècdota trivial, que té un cert to de pel•lícula de misteri (la visió de la mort d’Amadeo). A més, dóna fantasia a la vida quotidiana (anar a comprar a la peixateria) i fa reflexionar sobre alguns hàbits dels joves: l’ús i l’abús del mòbil, les postures forçades (reflectida en la peixatera). I el més important, gaudir del present perquè mai sabem quan anem a morir.

    ResponElimina
  3. Com a aficionat al cinema "no-mainstream" per dir-ho d'alguna manera, no trobe cap paraula millor per a descriure aquests curtmetratges que atrevits. Cadascun es diferent i al mateix temps guarden la similitut de la incongruència i el caos narratiu, cosa que està molt lluny de ser dolenta, simplement no és allò a lo que la inmensa majoria de l'audiència actual està disposada a no criticar durament si es projecta a una sala de cinema del Kinepolis, per exemple.

    Jo, que sóc un consumat fan de molts tipus de cinema diferents entre si (disfrute tant de les pel·lícules de Marvel com dels films clàssics d'Alfred Hitchcock, passant pels diàlegs de Tarantino i els meravellosos plans de Francis Ford Coppola a la saga "El Padrino"), no puc dir que els curtmetratges m'agradaren, perquè seria mentida. No els disfrutí com disfrute d'una pel·lícula amb una coherència narrativa ben treballada com les esmentades anteriorment. Tot i així, no puc no apreciar el treball darrere de cadascun d'ells, de la mateixa manera que no puc evitar somiar amb participar en aquest festival dins d'uns anys i que un curtmetratge escrit i dirigit per mi siga projectat a un curs de 1r de batxillerat per a que després es parle d'ell. No són del meu gust per culpa de la meua ment quadriculada, però ho respecte des de la més sana de les envejes.

    Si he de quedar-me en algun, trie l'últim, "El escarabajo al final de la calle", perquè és un poc més estructurat i coherent. "Galatée à l'infini", la reinterpretació del mite grec clàssic de Galatea acompanyat d'imatges de tot tipus i èpoques, també em va resultar molt interessant per la seua crudesa i per la seua originalitat a l'hora de fer una gran reflexió social. El cas és que en aquest curt algunes de les paraules dites per la veu en off m'impactaren més que algunes de les imatges més crues, com ara l'extirpació del clítoris perquè "no és realment necessari".

    En conclusió, no és que ho passara malament, al contrari, de fet està bé poder observar les cares més ocultes del cinema. Jo ja havia vist cinema d'autor abans, però no tan, com ja vaig dir allí, alternatiu.

    Res més a dir,


    Darío García Álvarez

    ResponElimina
  4. Una de les sensacions que més gaudeix-ho es quan no hi arribes a entendre al cent per cent alguna cosa, aquell tipus d'amor odi que et fa menjar-te el cap vint vegades i fa que et coste gitar-te.

    Aquesta sensació és la que em van crear aquest curts, que et fan reflexionar sense parlar, que captes el missatge quan estàs arribant a casa. Tots tenien una idea molt bona, que al meu gust han plasmat molt bé, perquè aquest 1 de juny, a la Universitat de la Nau s'ha mostrat un altre tipus de excursions molt més enriquidores.

    ResponElimina
  5. El divendres passat , els alumnes de 1r de batxiller anàrem a La Nau a veure una sèrie de curtmetratges dirigits per joves de diferents països. La veritat és que no vaig donar-li moltes voltes al tipus de curts que anàvem a veure, i tenia baixes espectatives, però vaig eixir d'allí molt contenta i satisfeta, em van agradar molt.
    Els dos primers curts eren molt oberts i lliures a la interpretació pròpia,i em va costar un poquet trobar-los un significat. El tercer era d'animació , i encara que el missatge reflectava una realitat preocupant , el que més em va sorprendre van ser els gràfics i les trancissions dels dibuixos,a més de com estava tot connectat.
    Els dos últims curts van ser els que més em van agradar, potser perquè tractaven temes més propers a la meua vida. Un d'ells tocava d'una forma molt especial i alternativa una de les moltes branques del feminisme; i l'altre era un curt de comèdia sobre la vida dels habitants d'un poble valencià molt curiós.

    ResponElimina
  6. Una activitat dinàmica, divertida, alternativa i enriquidora que ens transporta al món que han plasmat de una forma molt intel·ligent els directors. La majoria dels curts contenien un missatge moral però contat de diferents formes.
    El primer curt em va confondre ja que no l'entenia però després quan entre tots vam deduir el que volia dir l'autor, ho vaig entendre i em va semblar boníssim. El que més em va agradar va ser el segon, que contava una història de tràfic de persones des de la perspectiva de la filla del tràficant, va ser clar i directe. El més divertit fou l'últim, a més em va recordar a les pel·lícules d'Alex de la Iglesia per el seu contingut al principi desgavellat i un poc surrealista però amb un rerefons moral o inspirador.

    ResponElimina
  7. Quan hi ha un grup de pares a càrrec d’un altre de xiquets, sempre pregunten: Qui vol anar al cine?
    El perquè és evident, a tots ens agrada el cine. Però perquè?
    La raó de cada espectador és diferent, a uns els agrada eixa sensació que fa que no pugues deixar de riure, a altres l’emoció del que està ocorreguent o l’intriga del que pasarà uns segons després, però tot es resumeix al mateix, a tots ens agrada la sensació que ens produeix.
    El cinema pot fer el que poques coses poden, i és el poder fer-nos canviar d’estat emocional tan ràpidament i tantes vegades en tan poc de temps.
    L’altre dia varem anar a La Nau per a veure uns curtmetratges i hi vaig experimentar moltes sensacions, el que em va sorprendre és que em va arribar una que fins al moment mai havia sentit. Estava molt confosa, no entenia el que deien als curts, i finalment, quan els varem comentar, me’n vaig adonar del que deien i el que volien mostrar, era una forma d’instruir-nos per a interpretar i desenvolupar l’història per nosaltres mateixos, a pensar, a fer-nos d’alguna manera, persones adultes a les que no se’ls ha de donar tot fet.
    I per això estic agraïda!

    Alba Medina Contreras

    ResponElimina
  8. És curiós com, en 30 o 40 minuts, poden fer-te refexionar. Aquesta activitat tan simple com pasar uns curts creats per altra gent, pot fer aprendre tant un grup d'adolescents.
    En la meva opinió, a diferència de les pelicules, que et solen donar la història totalment mastegada i sense cap oportunitat al pensament, la funció d'un curt és totalment el contrari. Aquestos et donen la base i tu, amb el teu lliure pensament acabes la història. Açó moltes vegades produeix l'incomprenció del curt, però crec que aixó és la gràcia d'aquestos.
    Aquesta sortida em va fer reflexionar sobre diferent coses, com la comprensió de la mort d'una forma distinta, la necessitat de tota persona de tindre afecte dels demés, o la desgraciada pèrdua del pobles i tradicions.
    En coclusió, aquesta sortida a sigut molt util, sobretot tenint en compte l'época vital i estudiantil en la que ens troben, on pensar o no pensar és una guerra que tenim tots i totes cada dia i a cada hora.

    ResponElimina
  9. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  10. Des de xicoteta m’han agradat els curtmetratges, m’en recorde que a Nadal sempre anava amb la meua familia al museu de Belles Arts de València perque projectaven una sèrie de curts que et deixaven amb la boca oberta.

    El fer aquesta sortida m’ha fet recordar i gaudir una altra volta de la complexitat i diversitat dels curts, gràcies als seus finals, silencis i moments de tensió.

    La majoria de vegades no s’entenien els finals, però pense que aquesta és la gràcia d’ells, que pots imaginar i inventar un final diferent i propi i no que et diguen que la protagonista i el xic guapo de l’altra classe han acabat junts.

    ResponElimina
  11. Després de que el xic encarregat de fer-nos una breu introducció finalitzara l’acte, els companys i les companyes junt amb mi vam rumiar els dos últims curts, els únics (ja siga per a bé o per a mal) que ens van deixar amb la boca oberta.
    El primer tractava del mite de Galatea actualitzat, és a dir, transportat a la realitat. El mite tractava sobre Galatea, una dona subjecta a les operacions quirúrgiques d’un home que tractava de fer-la útil per a gent com ell, per a homes. El tret significatiu és l’ablació del clítoris, ja que és un òrgan exclusivament útil per al plaer de la dona, no obstant, no per a l’home. El mite ja trascendeix en conceptes com el heteropatriarcat, el masclisme, l’androcentrisme i la misogínia. Anant més allà, les directores del curt pretenen ridiculitzar la societat de hui dia, on gran part de la tecnologia s’utilitza per fabricar robots simulant cossos de dones per a l’ús i benefici dels barons japonesos, els primers en “gaudir” d’aquesta nova branca de la ciència. La peça audiovisual deixava caure imatges de ferramentes de tortura i elements quiropràctics relacionades amb la castedat i la neutralització absoluta de la dona, sol·lapades amb instruments industrials de l’actualitat i finalment amb la “gran invenció” del Japò ja mencionada. Des del meu punt de vista, es pretén donar una visió de la història immòbil, no canviant; després de més de XXI segles res ha canviat en relació amb la cosificació de la dona i el superposament de les necessitats dels homes. Un punt de vista pessimista però real.
    El curt de després tampoc es quedava llarg. Amb una atmòsfera molt més propera a la nostra, va aconseguir enfonsar-nos en allò que seria el relat més costumista i més surrealista que havia vist. Relacionant mites, tradicions, tafaneig i una mica de documental, la història tenia lloc en un poble com podria ser Xàtiva o Puçol. Un home va a la pescateria, i la filla de la pescatera (immersa en les xarxes socials) li aten, a més de llegir-li el futur. Aquesta introducció ja ens deixa veure la sàtira que fa al tafaneig i “mites negres” que es creen als pobles. La vident diu que ha de morir i tot el poble li organitza una festa creient cegament en la sentència de la jove. La mort està representada per un escarabat, ja que aquestos mengen la carn podrida. Segons el transcurs del curt, la gent del poble està més convençuda. Quan arriba el dia, l’home no es mor. Homes i dones comencen a esbroncar-lo pel fet de no morir-se. Finalment es descobreix que la jove s’havia fet mal al dit i havia assenyalat malament. Aquest final és propi del teatre de l’absurd, així com les festivitats que es feien en honor a la seua mort quan encara no ho estava. El curt representa la supremacia de les tradicions i estar de “cara a la galeria” que hi ha als pobles (a més de a les ciutats). Un element molt encertat és haver representat les festes paganes dels pobles de València que les Falles va eclipsar.
    Sens subte va ser una visita de la qual vaig traure moltíssimes conclusions.

    ResponElimina
  12. El passat divendres dia 1 assistirem a la Nau per gaudir d'una selecció de curtmetratges del Pantalla Jove dins les activitats del Festival Internacional Cinema de València Cinema Jove. Allí un antic alumne del ferrer i guàrdia ens va fer de guia durant la visualització dels cinc curtmetratges.
    Vàrem veure, com he dit adés, 5 curtmetratges de diferent procedència. Dos d’ells em van cridar molt l’atenció. Casualment o no varen ser els dos últims. El primer tractava del mite de Galatea en la realitat. Sincerament em va paréixer un curtmetratge molt original perquè amb només fotografies i una veu van expressar moltíssimes coses. El mite tracta sobre una dona a la qual un home tractava de fer-la útil per a ell mitjançant cirurgia. Des del meu punt de vista les directores han volgut mostrar com des de fa anys la dona ha sigut un objecte encara que actualment la societat està canviant. El curtmetratge em va paréixer un poc tètric, algunes de les imatges o vídeos que vaig veure eren fortes i et feien veure cara a cara amb el que podria ser la realitat.
    El segon curtmetratge, “El escarabajo al final de la calle”, era tot el contrari, em va parèixer molt divertit. Aquest em va agradar molt més, no només per la història sinó perquè estava ambientat en la comunitat valenciana i a alguns dels actors els coneixia per una sèrie que feien en canal nou. Em va agradar molt perquè es veu la vida quotidiana d’un poble i la seua concepció sobre la mort. Tot el poble fent festes perquè el protagonista, Amadeo, es mor i quan s’adonen que no es mor s’enfaden. La veritat és que la representació de la mort a través de l'escarabat és molt original i innovadora.
    Vaig eixir molt contenta d’aquesta activitat perquè em va paréixer dinàmica, enriquidora, interessant i divertida. Espere que tinguem l’oportunitat de poder fer-ne altra l’any que ve.

    ResponElimina
  13. El passat divendres 1 de juny, ens convidaren a la Nau a veure cinc curtmetratges dirigits per joves de diferents parts del món. Aquesta idea ajuda a la gent de la nostra edat a poder donar-se a conéixer, ser més creatius i poder expressar-se d'una forma diferent.

    Els dos primers tractaven de relacions poc convencionals entre pares i fills, molt diferents entre ells però els dos tenien un final obert i moltes formes d'interpretació, cadascú tenia la seua opinió i les vam comentar entre tots.

    El que em va interessar més va ser "Galateé à l'infini" tracta un tema de masclisme. On un home que no li agradaven les dones del seu temps, decideix crear amb les seues mans una dona a l'altura del que ell volia. La dona faria el que ell volguera, fent-la una submisa. És impactant que expresse aquesta idea de la directora simplement mostrant imatges de les deformacions que li fan a la dona, els instruments, bisturí...

    L'últim curtmetratge en català ambientat en un poble, va ser el que més em va agradar. El curt estava filmat en un to que barrejava amb mestria comèdia i reflexió social sobre l'ús de mòbil en la joventut., també afegia elements de fantasia amb elements més realistes, creant una barreja d'allò més original.

    ResponElimina
  14. El passat 1 de Juny el curs 1er Batxillerat vam visitar la Universitat de La Nau, per veure una selecció de curtmetratges de la Pantalla Jove, que pertanyia al Festival Internacional del cinema en València. A l'entrar a la sala ens trobarem a Álvaro, ens va fer la presentació dels cinc curtmetratges.

    Dos d’aquests em cridaren l’atenció per la seua originalitat a l’hora de plasmar el missatge. Una és “Galateé à l'infini"” al principi pareixen imatges sense sentit, que no tenien molta connexió, a mesura que transcorria començava a tindre sentit i contava el mit de Galatea i tractava el tema del masclisme. On un home que no li agradaven les dones del seu temps, decideix crear per ell mateix la dona ideal que ell volia.
    L’altra és “Água Mole” tenia una estètica poc comuna amb dibuixos molt simples. Aquest curt conta la historia dels últims habitants d’un poble, que es neguen a deixar-se caure en l’oblit. En un món on la idea de progrés sembla avançar molt ràpidament, finalment es queden vivint en una casa flotant.
    Finalment la que més gràcia em va donar, va ser “L’escarabajo al final de la calle” els actors i actrius són valencians. La història tenia lloc en un poble. Un home va a la pescateria, i la filla de la pescatera, li atén, té com un poder sobrenatural de veure el futur al tallar els caps dels peixos, i el seu futur era que en set dies havia de morir. Tot el poble li organitza una festa, el cuiden i li regalen de tot, per a que passe els millors últims dies de vida. A mesura que transcorren els dies, la gent del poble està més convençuda de què li falta poc per morir. Quan arriba el dia, l’home no es mor. Tots els ciutadans li criden i li diuen de tot, fins i tot algun que altre vol matar-lo.
    Finalment es descobreix que la jove s’havia enganyat d’home, no era ell, sinó el del costat.

    M’ha paregut una activitat interessant, fora de lo comú que cada persona interpretava el missatge curts de manera diferent.

    ResponElimina
  15. El passat divendres 1 de juny, els alumnes de 1er de Batxillerat de l’I.E.S. Francesc Ferrer i Guàrdia vam realitzar una excursió a la Nau (UV).
    Una vegada allí, entrarem a una sala i vam veure unes projeccions.
    Es tractava de cinc curtmetrajes muntats per joves de diverses parts del món.
    Els dos primers tractaven de la relació que tenen un pare o una mare amb el seu fill; en el primer es mostra un jove que parteix a la guerra acabat de graduar mentre la seua parella i la seua mare són conscients de les poques probabilitats que tenen de tornar a veure’l; en el segon apareix una xiqueta russa que treballa al bar de son pare i rep una xinesa per acollir-la.
    El tercer era una animació sobre la història d’un poble, i el quart era una pel·lícula feminista que parlava sobre els estàndards de bellesa a que estan sotmeses les dones.
    Per últim, vam veure un curtmetraje en valencià d’una història fictícia d’una xica que pot veure el futur…
    Aquesta eixida ha sigut molt interessant perquè ens ha permès veure creacions cinematogràfiques amb finals oberts i de temàtica alternativa, ela qual cosa ens obri la ment i ens enriquix en la nostra formació cultural i personal.

    ResponElimina
  16. l'1 de juny els meus companys es van anar a visitar la universitat de la Nau, van anar a veure 5 curtmetratges de la paraula jove.
    aquest perteneix al festival internacional del cinema de valència.
    Jo no vaig poder anar perquè estava malalta però he buscat informació dels curtmetratges que van veure i he trobat moltíssima informació en la seua pagina principal i en altres pagines web.

    El video que mes m'ha cridat l'atenció és L'escarabat al final del carrer i per aixo us vaig a parlar un poc d'aquest video.
    Uns estudiants van ser triats per a fer un curtmetratge amb 10000 euros que els proporcionava la seua escola escac.

    Els joves volien posar una veu en off, la veu d'un individu que no està visualment davant de la càmera durant una producció de televisió, però finalment van decidir no posar-ho perquè no quedava molt bé .
    Aquests joves es van inspirar en les peixateres del mercat central de valència, en el video una peixadera li diu a Amadeo que va morir en 7 dies.
    també es van inspirar en els documentals d'escarabats ja que en el video Amadeo estava veient un documental de l'escarabats.

    el que mes m'ha agradat del video és la edició perque és molt interessant , enginyós i creatiu fer que un escarabat representara la mort o que la peixatera semblara un dimoni.
    També m'ha cridat l'atenció que els personatges segundaris no es dediquen a actuar, eren persones del carrer que volien eixir en el curtmetratge.

    L'estudiant Lozano es va inspirar en els seus avis, principalment en el seu avi nomenat Amadeo. Lozano amb aquest video ha intentat elevar el valencià mes puebleri en la categoria de cinema.

    Us recomane anar a la universitat de la Nau per a veure-ho complet, jo anire el 28 de juny perquè es veu que has de reservar-ho abans i el dia més prompte és el 28.


    María rodríguez

    ResponElimina

Comencem el nou curs... Benvingut 2018/19!!

Com cada setembre, posem en marxa els motors i ràpidament ens acostem a la tardor amb la il·lusió dels nous projectes per compartir i el re...