divendres, 1 de desembre del 2017

El verí del teatre al Micalet

Ahir dijous l'alumnat de 2n de batxillerat i de literatura universal van visitar el teatre Micalet per gaudir d'un clàssic de la dramatúrgia valenciana: El verí del teatre, de Rodolf Sirera. 
Aquesta nova versió presenta un canvi de gènere pel que fa als intèrprets, de manera que els personatges originals (el marqués i l'actor) són posats en escena per dues actrius (Pilar Almeria i Cristina Garcia), les quals aconsegueixen impactar el públic amb un text ben suggeridor.
Acabada la representació, l'alumnat va poder participar d'un breu col·loqui amb l'actriu Cristina Garcia.




26 comentaris:

  1. Aquest teatre ha estat molt interessant i entretingut, ja que les dues actrius que representaven l'obra eren professionals i actuaven amb naturalitat. El que més m'ha agradat ha sigut el seu desenvolupament perquè a mesura que avançava, es destapaven fets que et deixaven, primer desconcertat, però després impressionat per l'astúcia del guió. En conjunt, és una obra que mereix ser gaudida per tothom.

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Ha sigut una representació molt esglaiadora i emocionant. Començant pel canvi de gènere dels personatges, per l'escenari carregat dels simbolismes del guió i per la seua actuació, les actrius i col·laboradors han demostrat el seu talent i capacitat. D'altra banda, és admirable la seua vocació i dedicació reflectida en les hores que invertixen a assajar una obra. El que més m'ha agradat és la confusió que es planteja entre la realitat i l'actuació i el suspens que es va acumulant a mesura que avança l'obra.

    ResponElimina
  4. Hi va estar una obra molt interessant, innovadora a més d'original.No fou una obra massa pesada ja que era bastant fàcil seguir el fil de l'obra.
    El que mes m'ha agradat ha sigut l'escenificació amb elements característics de l'època a més de que s'hi tracten temes de la actualitat com es l'importància de les dones en el món del teatre.

    ResponElimina
  5. L interpretació de l'obra per part de les actrius mai em va fer pensar que aquesta obra estava escrita originalment per a personatges masculins. Va estar molt interesant i el temps va passar volant.
    També els temes tractats a l'obra com ho es la mort, un tema atemporal que ha causat intriga al llarg de la historia i segueix causant-ne va fer de l'obra molt interesant. A més que m'agradà que es tractés l'importància de reivindicar el paper de les dones al teatre.

    ResponElimina
  6. Anar a veure "El verí del teatre", de Rodolf Sirera, ha estat una experiència gaudida per la majoria de l'alumnat i una activitat molt recomanable per introduir el temari i per potenciar el interés cultural en els més joves.

    L'argument m'ha semblat únic i enginyós comparat amb el de qualsevol altre teatre que hem vist durant la nostra etapa escolar. L'obra de Sirera exposa el desig d'una marquesa de veure la mort representada en l'escenari d'una manera real i irrepetible, criticant així el mètode emprat pels actors. M' ha fascinat la manera de tractar el metateatre per part de l'autor i m'ha agradat no tenir cap informació de l'obra fins veure-la representada.

    El tema de l'obra que més m'ha cridat l'atenció és el teatre, com he mencionat anteriorment, ja que, a més de posar en dubte la manera d'actuar, cita noms dels dramaturgs del teatre clàssic francés. Tot i així, presenta l'aparició d'altres temes importants en la nostra societat, com són els rols de la mateixa o la mort i la por que comporta. Cal afegir el tema del feminisme, molt present en el món del teatre. En el text original l'obra està pensada per a dos homes i nosaltres hem assistit a una adaptació feta per a dues dones.

    L'escenografia, senzilla peò d'elecció molt curada, ha estat molt encertada. Sobre l'escenari, només han estat necessaris una base circular de fusta (imitant un anfiteatre romà) que permetia veure els personatges des de totes les perspectives possibles, un tocador de l'època i unes làmines que feien d'espill (per crear a l'espectador la sensació de que era part de la representació) per fer submergir-nos en l'espectacle.

    El treball de les actrius i la posada en escena han estat magistrals. S'ha notat que portaven un mes i mig assajant i que li han posat dedicació, esforç i ganes (sobretot en la representació de la por per morir). Aquest treball ha estat molt ben acompanyat dels efectes sonors i la il.luminació. L'exemple més clar del paper que juga la il.luminació és l'escena final de l'obra, quan mor l'actriu.

    El col.loqui amb l'actriu Cristina García ha estat molt agradable i curiós per a aquelles persones interessades en la dramatúrgia.

    En resum, pense que és l'obra perfecta que tothom de la nostra edat deuria veure representada. És intrigant, amena i fàcil, però al mateix temps fa reflexionar l'espectador sobre els temes tractats, diversos aspectes de la vida, la importància de la cultura...



    ResponElimina
  7. L'obra ha estat molt interessant i la interpretació molt encertada, pense que l'ús de l'escenari és molt imaginatiu utilitzant aquesta forma de placa per fer una similitud amb els coliseus romans o les places de bous. Per altra banda pense que el canvi de personatge a espectador que fan al final no queda massa clar i es un poc confús.

    ResponElimina
  8. Quan l’obra va començar, no pensava que anava a tindre el fill conductor que finalment es va veure, per això aquesta obra em va sorprendre i em va agradar molt.

    Fins i tot, em va agradar el missatge que les actrius varen donar-li a aquesta representació, el fet que una obra, pot ser representada per dues dones amb papers protagonistes i no tenen perquè tindre sempre o la majoria de vegades papers secundaris.

    Pel que fa a la disposició i estructura de l’escenari, em va parèixer molt creativa pel cercle al mig, per totes les cadires al seu entorn i pel fons amb paper que donava l’efecte d’espill.

    El contingut de l’obra, des de la meua perspectiva va ser molt creativa i mai hi havia vist una representació que abordara aquest tema, per això pense que va estar molt encertada l'elecció d'aquesta obra.

    ResponElimina
  9. La veritat es que aquesta obra no em va arribar a captar cap atenció quan va ser esmentada a clase, pero després de veure-la, tinc que dir que hi estava molt equivocat.
    El joc entre la ficció i la realitat és mesclen de una forma molt natural, que inclús al espectador que no hi està molt atent pot produir confusió entre aquests mons, però la representació per part de les actrius i l' intel•ligent us del escenari et criden i fiquen fora i dins de la "metaficcio" de l'obra, creant una experiència única.
    Recomane aquest obra a qualsevol tipus de persona, estiga o no estiga interessada en el teatre. Aquesta obra, plena de girs argumentals que la donen vida, ja no es una reflexió sota la natura de la literatura, sino que el seu missatge és pot aplicar dins de la filosofia d'un mateix.
    (Voldria recalcar i felicitar el magnífic treball fet per les actrius ��)

    ResponElimina
  10. Aquesta obra ha estat molt interessant i m'ha cridat l'antenció en molts aspectes. L'escenografia ha estat molt original i creativa pel que fa a la representació del candelabres mitjançant llums a l'interior del cercle. El joc d'enganys al principi m'havia confós i m'anava perdent però a mesura que avançava l'obra de teatre vaig anar entenent el que passava.
    Les actrius, pel que fa a la representació, es podia observar la seua experiència com a actrius professionals i la seua gran passió, vocació i l'esforç en els assajos, donant com a resultat una representació fàcil de seguir i molt amena.

    ResponElimina
  11. L'obra de Rodolf Sirera, "El verí del teatre" em van sorprendre diverses curiositats al llarg de la representació. En primer lloc, m'impactà com la marquesa (Una dona de gran prestigi) desenvolupa una estranya afició al teatre (en general a la cultura)  de forma que acaba escrivint la seua pròpia obra per que siga representada.
    També com la Marquesa tortura psicològicament a Gabrielle sense importar-li a penes, només per arribar a representar bé l'obra. A aquesta escena també és molt important la funció de l'il·luminació: del cercle, de Gabrielle, del rellotge de temps i de la Marquesa.
    A més a més, em semblà prou impactant que l'obra en versió original va ser escrita amb dos personatges masculins, i que la representació va ser duta a terme per dues actrius femenines.  
    Finalment, pense que aquesta obra a la qual les actrius li han dedicat el seu esforç i temps, és molt interessant per a tota mena de públic i també serveix per donar-li més importància a la cultura del teatre, ja que la joventut normalment no es troba interessada en tipus d'art.
        

    ResponElimina
  12. "El Verí del Teatre", obra de Rodolfo Cirera, és una obra amb constants sorpreses per a l'espectador.

    Aquestes sorpreses no són baix ningun concepte decepcionants, sinó tot el contrari, et mantenen de manera constant en tensió , per veure què passarà a la següent escena.

    Suposadament, aquesta obra deuria de ser representada per dos homes (El marqués i l'actor de teatre). La decisió que prengueren les dues actrius de representar aquesta obra elles mateixa sigué una total declaració d'igualtat, ja que varen demostrar a tots que estaven tant capacitades (O inclús més) que els actors homes.

    La brillant actuació de les dues actrius, va permetre que , per exemple, i al igual que el personatge de l'actriu , els espectadors no reconeguerem a la criada com una marquesa encoberta.

    L'escenografia va ser molt ingeniosa, ja que el teatre es va desenvolupar sobre un escenari circular, que representava a la volta diverses cambres del Palau de la Marquesa i un escenari.

    El final de l'obra sigué la enèsima sorpresa, però si que va servir per a corroborar que la teoria de la Marquesa és tan brillant com inviable.

    Pense que es la primera obra en la que tots (O quasi tots els alumnes) hem gaudit i hi hem seguit el fil fins al final. D'açò tenen el mèrit, sense dubte, les dues grans actrius que representaren aquesta intrigant obra.

    ResponElimina
  13. M'ha paregut una obra molt interesant, en primer lloc, per la interpretació de les actrius, ja que en la meua opinió va ser molt a certada i va mantindre la intriga al llarg de tota l'obra. En segon lloc, per la relació que planteja entre la realitat i la ficció dins del teatre, que em pareix molt interesant, ja que em porta a plantejar-me diverses qüestions sobre la interpretació dels personatges i la veracitat del teatre, que és important no confondre-la amb la realitat. I per últim, la escenografia, que en aquesta obra em pareix molt acertada, ja que en un mateix escenaria, planteja dos situacions molt diferents: per un costat els dialegs entre els personatges, i per l'altra la representació de l'obre de la marquesa.

    ResponElimina
  14. Una obra que presenta un argument social, moral, ètic, didàctic i històric. Amb aquets tres la representació en qüestió de temes anava servida acompanyada d’aspectes com la intriga i l’entreteniment. Una obra amena per a un públic tant ignorant i difícil com el juvenil que crec que va captar l’atenció de l’alumnat i va fer reflexionar a la sala.
    La representació no va ser pobra al tindre només dos personatges o un una modesta decoració, sinó que va exaltar la curiositat i engrandir el treball de les actrius. Tant l’escenografia com l’actuació van adquirir una qualificació notable, inclús elevada al meu gust.
    Pense que l’obra va supeditar amb bon raonament una bona eixida cultural al teatre, que ens ha pogut aproximar a la dramatúrgia valenciana contemporània que tant desconeguem.

    ResponElimina
  15. L'obra tractada "El verí del teatre" de Rodolf Cirera és la típica obra que fa que t'agrade el teatre en general.
    Em va cridar l'atenció el tractament d'un tema actual, la reivindicació del feminisme, amb l'intercanvi de sexe en la interpretació ja que l'obra estava escrita per a dos homes, però això no vol dir que puga ser interpretada per dues dones. Pareixia que l'obra hagués sigut escrita per ser interpretada per dues dones des d'un principi, cal destacar la professionalitat i la naturalitat de les dues actrius. Personalment, la posada en escena d'aquestes actrius ha fet pujar la temperatura escènica al tindre més capacitat d'expressió al llarg de la interpretació.
    L'obra m'ha agradat molt per la brevetat, transcórren molt successos en poc temps; per l'actuació de la Marquesa, per la seua passió per el teatre, per la seua astúcia quan el•labora el pla estratègic per tal de reivindicar la realitat dins del teatre i per la seua frialtat en el moment de la mort de Gabrielle; i perquè es tracta d'una obra de teatre potent, bonica i plena de girs.
    El moment més interessant de l'obra ha sigut l'última lectura de Gabrielle, perquè reflecteix la naturalitat de la mort.

    ResponElimina
  16. Rodolf Sirera es considera l’autor més important del teatre català del segle XX. La seua obra ‘El verí del teatre’ és una obra diferent tant pel seus temes com per la trama. M’ha agradat perquè no estem acostumats a aquest tipus d’obres. La història de l’obra em pareix interesant i entretinguda, que connecta amb l’espectador, des del primer canvi (quan la minyona confessa ser la marquesa).
    La bona representació de les dues dones millora molt l’experiència i la fa més gaudidora, pareix que ha sigut escrita per a dues dones envolta de per a dos homes. També dir que fer activitat d’aquest tipus ajuda millor a entendre l’obra de Rodolf Sirera i m´ha agradat fer una activitat diferent a estar a l’aula.

    ResponElimina
  17. Al principi quan va ser esmentada a classe no em va parèixer interessant l'obra, ja que altres vegades que em anat al teatre m'he avorrit molt y no volia tornar-ne, però vaig decidir donar-li altra oportunitat i m'ha agradat molt. Encara que l'obra fora originalment per a dos homes, la genial actuació de les dones fa que açò siga un factor gens rellevant i que probablement siga millor amb personatges femenins que masculins. L'escenari m'ha semblat molt original i curiós i una vegada l'actriu va explicar el significat em va parèixer encara millor. Com he mencionat, la representació de les actrius es molt bona i transmiteixen molt be els sentiments que porta l’obra. L’argument es molt interessant i crec que es el punt més fort de l’obra. Li la recomane a tothom i ara tinc més ganes de tornar a fer eixides d’aquest tipus!

    ResponElimina
  18. Per començar opine que va ser un dels teatres més entrentinguts que hem vist. Amb una història diferent i interessant em va semblar molt divertit. Com a aspecte divers cal esmentar el tema del metateatre, i sobretot, la forma com el tracta Rodolf Sirera, l'autor de l'obra. Altre tema rellevant és el feminisme, molt present i reivindicatiu en la nostra actualizar. Només està present en la representació que vam veure, ja que l'obra dramatúrgica original va ser escrita per a dos personatges masculins. La diferència de classes és un tret destacable. Em va semblar impactant el moment en que la marquesa va descubrir la seua veritable indentitat i van canviar els rols. Això va comportar també la manera de tractar-se i respecta-se dels personatges. Per finalitzar, una de les coses que més m'ha agradat és la reflexió que origina en els espectadors (sobre la mort, per exemple, concepte evitat per molta gent). Recomane aquesta activitat a tots els alumnes. Pense que és una experiència de la que podem extraure molts ensenyaments, tant acadèmics com vitals.

    ResponElimina
  19. M'agrada molt el teatre, però les últimes triades per part del departament no em van acabar d'agradar. Com altres companys, no tenia moltes esperances en esta obra. Però a la poca estona que començara l'obra vaig canviar de paréixer i vaig estar molt ansiosa per vore com anava a desenrotllar-se.
    L'escenografia m'agradà molt, va ser molt útil per a representar l'obra, i va quedar tot molt bé. El vestuari també molt encertat, situant bé en el context que volien. I les actrius fantàstiques, van representar molt bé els seus papers. El que més em va agradar d'elles va ser el seu projecte d'adaptar una obra per a personatges masculins a uns femenins. S'agraïx l'esforç i la passió per la seua part.
    Vaig eixir molt contenta i la tornaria a veure. Moltes gràcies per emportar-nos.

    ResponElimina
  20. M'ha semblat una gran representació. L'actuació ha estat perfecta per part de ambdues actrius sobretot en la recreació del moment de la mort.
    També l'escenografia, (el cercle, la il•luminació, la campana) està molt encertada. Cal reconeixer el mèrit de les actrius de decidir representar aquesta obra, inicialment escrita per a dos personatges masculins.

    En la meua opinió, la màgia d'aquesta obra resideix en la senzillesa: dos personatges, un sol acte i un mateix escenari... No obstant els personatges representen una gran complexitat emocional i psicológica que percebem, per exemple, al moment de la transformació de criada a marquesa, on Gabrielle canvia completament el tracte personal amb ella.
    Per últim, l'aspecte que més m'agrada de "El Verí del Teatre" és la paradoxa que proposa al mostrar una representació teatral ficticia dins de la pròpia representació teatral.

    ResponElimina
  21. L'obra va estar molt interesant. Em va sorprendre la connexió que hi havia entre les actrius i els seus vestits. El que vaig trobar en falta va ser que hi haguera més personatges perqué em va semblar un poc monotoma la història. Però en general va ser una bona expiència.

    ResponElimina

Comencem el nou curs... Benvingut 2018/19!!

Com cada setembre, posem en marxa els motors i ràpidament ens acostem a la tardor amb la il·lusió dels nous projectes per compartir i el re...