dilluns, 12 de març del 2018

Escriptores al Ferrer

Març té color lila i veu de dona. A cal Ferrer i Guàrdia van aprofitar la proposta de l'AMPA de l'institut de llegir a les aules La improbable vida de Joan Fuster. Aquesta idea de lectura compartida i dialogada va acabar amb l'acte que tot seguit ressenya Vinyet Jarén Tutusaus, alumna de 2n Batx B:

"El passat 07/03/2018 les escriptores de "La improbable vida de Joan Fuster" van acompanyar-nos al saló d'actes de l'IES Francesc Ferrer i Guàrdia i compartiren les seues vivències al voltant del procés d'escriptura del llibre, anècdotes, curiositats i reflexions personals. 

Encara que Raquel Ricart fóra oficialment l'encarregada de reunir i convéncer totes cinc escriptores per participar en aquest repte, fou la professora i escriptora Carme Manuel la que tingué la idea d'iniciar-lo juntament amb Maria Jesús Bolta, Teresa Broseta i Núria Cadenes, posant-se en contacte amb ella, per concebre La improbable vida de Joan Fuster.

L'acte tingué una extensió de dues hores aproximadament i estigué ple de sorpreses i intervencions per part de l'alumnat d'ESO i Batxillerat. Es va llegir en veu alta una possible carta en resposta a aquella que suposadament escrigué Fuster en el conte de Raquel Ricart; hi hagué una aparició sobtada de l'alumnat de diversos cursos pronunciant aforismes de Fuster i, amb l'ajuda d'una empresa de so i multimèdia, es va reproduir l’enregistrament de la lectura d'un fragment del conte de Núria Cadenes. 

Amb humor i reflexions sobre Joan Fuster, el paper de la dona en la societat o la importància dels docents per educar en consciència lingüística i en igualtat, va concloure l'acte amb el regal a cadascuna d'elles d'una caixa amb una ampolla de vi de part de l’AMPA, l’alumnat i el professorat del centre."

Visiteu  el blog de l'AMPA i trobareu més informació: Amb veu de dona



14 comentaris:

  1. Malgrat que els alumnes de segon de batxillerat no prepararen res previ a la xarrada, vam gaudir amb l'experiència, pense que el millor moment va ser quan una xica de 4 d'ESO va llegir una carta que havien preparat a classe, que responia a la que Joan Fuster redacta en el primer conte, quan Raquel Ricard explica el seu significat i cap a quina persona anava dirigida, no podíem parar de riure veient la cara de l'alumnat de 4.

    ResponElimina
  2. Estic molt contenta d'haver assistit a la tertúlia literària del llibre 'La improbable vida de Joan Fuster' . Vaig poder escoltar a cinc dones que han arribat al món de l'escriptura de maneres distintes, però que compartixen la mateixa irresistible passió.
    A més de deixar clara la validesa de la literatura de Joan Fuster en l'actualitat i de com els va resultar un detonant per a superar el repte de agafar una figura literària tan inexpugnable, van reflectir la mala situació de la literatura per l'escassetat de dones que aconseguixen un reconeixement pel seu amor a les lletres.
    Em vaig sentir molt a gust durant tota la tertúlia, hi havia un ambient molt bo fruit del gust per la lectura i l'escriptura.
    Personalment estime molt escriure, sobretot llegir, i tindre cinc testimonis d'escriptores que han fet de la literatura la seua forma de vida va ser gratificant i esperançador. Llegiré tot el llibre, i estic segura què ho recomanaré amb un somriure.

    ResponElimina
  3. La tertúlia literària va ser molt amena i inclusivament reconfortant ja que conéixer les persones que es troben darrere de "La improbable vida de Joan Fuster" m'ha permés comprendre-la millor.
    L'objectiu de parlar de Joan Fuster com a detonant en les relacions interpersonals i ubicar-ho en altres àmbits, "no només en el dels filósofos" sinó en un entorn més trivial, m'ha paregut una de les millors maneres de commemorar-ho.
    La dificultat que comporta humanitzar l'assagista de sueca fa que l'èxit aconseguit en esta obra siga una prova irrevocable i reivindicativa del talent de les escriptores.

    ResponElimina
  4. La veritat és que no esperava molt d'aquesta tertúlia literària, i probablement per aquest motiu em va sorprendre tant. Pensava que tan sols s'anava a parlar del llibre "La improbable vida de Joan Fuster", però es va parlar de moltes coses com el feminisme, la biografia de les autores i com Joan Fuster va afectar a les seues vides i a la literatura valenciana. Em va sorprendre veure la importància de Joan Fuster en tot el món literari, ja que no pensava que era tan important com van explicar les autores. Respecte a les autores em va agradar Carme Manuel ja que la vaig trobar molt divertida i va ser la que va tindre la idea del llibre, i també Maria Jesús Bolta perquè em va resultar molt curiosa la seua biografia.

    ResponElimina
  5. Aquesta tertúlia sobre "La improbable vida de Joan Fuster" va ser molt interessant i agradable. Les seues autores varen explicar l'objectiu i el propòsit amb el qual s'havia escrit el llibre, el propòsit era fer de Joan Fuster un personatge de ficció diferent en cadascun dels contes.
    Cal dir que no tota la tertúlia va estar centrada en el seu llibre. Carmen Manuel va iniciar una reflexió sobre la lectura, la quantitat de llibres que llegim, el tipus de llibres que llegim i la dificultat que es troben totes les autores i els autors a l'hora d'arribar a un públic ample.
    També varen contar històries i anècdotes que elles coneixien de Joan Fuster per a què el coneguérem més, personalment em va sorprendre que Lluís Llach li ingressava mensualment una certa quantitat de diners a Joan Fuster en el seu conte bancari, però ell no sabia qui li ingressava el diner. En principi, Lluís Llach ho feia per ajudar-ho, perquè en aquella època, com ara, era molt difícil viure solament de l'escriptura.

    Per tot això agraïsc molt a les cinc autores que varen vindre a fer aquesta tertúlia i per contar-nos tantes coses i reflexionar amb elles de temes que tots tenim en compte.

    ResponElimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. La xarrada amb algunes de les autores del llibre “La improbable vida de Joan Fuster” va ser molt interessant. Cada autora va fer una petita introducció del seu conte i com Raquel Ricart els havia proposat fer aquest projecte sobre la vida imaginaria del Mestre.

    Nosaltres no havien treballat el llibre i soles sabíem un poc del que anava. La conversa va servir per conèixer la figura de Fuster i aquesta l’obra, també per interessar-me per la seua lectura.

    Finalment he decidit llegir el conte de Lliris Picó “L’afer Fuster”, malgrat que ella no estava present a l’acte. He triat aquest relat perquè la primera línea de la narració m’ha agradat molt «Escriure és recordar, en tot cas, inventar records». El conte ens relata els records d’una periodista que, en els seus primers anys de treball, va fer de guia al seu ídol Joan Fuster per la ciutat d’Alacant. La lectura m’ha resultat àgil, he gaudit amb l’història que m’ha fet viatjar i imaginar aquella època.

    ResponElimina
  8. La veritat es que no vaig acudir molt confiat a la tertulia literaria organitzada al institut "IES Francesc Ferrer i Guardia" ja que en un principi no anava a anar molta gent,pero hem vaig dur una agradable sorpresa quan vaig trobar a quasi la meitat dels meus companys de classe.

    La xarrada comença amb la presentació de les escriptores que hi habien acudit,per part de diversos alumnes del centre,cada escriptora parla del seu relat i de com Raquel Ricart les habia juntata a totes i convençut per a fer el llibre.

    ResponElimina
  9. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  10. <> Així va ser com Raquel Ricart marcà el fil conductor del que seria l’acte sobre “La improbable vida de Joan Fuster”. No obstant, Núria Cadenes va ser la primera en posar la mà al foc i desvetllar-la com a culpable de la creació d’entre tantes històries sobre un personatge que al fi i a la cap havia estat intocable durant molt de temps i tan sols per homes.
    Al meu favor i a la meua sorpresa, d’allò que menys es va parlar va ser de les històries que cada escriptora havia fet al voltant del ja siga jove, adolescent, vell o inclús infant Joan Fuster, sinó de tot el context social i acadèmic que comporten aquest llibre i el personatge en qüestió. Carme Manuel va recalcar reiteradament la importància de l’ensenyament de la filosofia de Fuster i ens va felicitar per veure tanta gent adolescent i cite textualment: <<[...] i no tots iaios i iaies.>> La dona afirmava entre rialles que la filosofia d’aquest home sempre s’havia interpretat des d’un punt de vista adult, i un dels objectius de l’obra era precisament apropar als joves als pensaments de Joan Fuster.
    Entre bromes i reflexions, es desenvolupava en el transcurs de la xerrada un ambient de caire feminista amb anècdotes que descrivien a la perfecció les dificultats de ser una escriptora en un món d’escriptors. Entre aquestes, va haver una que em cridà especialment l’atenció. Núria Cadenes explicava que en totes les xerrades d’escriptors conviden a una escriptora per evitar polèmiques, i afirma que de vegades ella ha sigut aquesta escriptora. Ens continuava contant que, quan li deien allò de que ella era sols l’escriptora “de pega”, ella mencionava la sort d’almenys visibilitzar una entre tantes.
    La xerrada fou encara a millor quan el grup de teatre de l’institut va interpretar alguns dels aforismes d’aquest filòsof i quan un grup de 4rt d’ESO contestà a la carta que Fuster va fer en el conte de Raquel Ricart.
    Encara no l'he llegit però sens dubte és el primer d’una llarga cua que tinc pendent per fer-ho.

    Enhorabona a tots/es els/les organitzadors/es de la xerrada i per descomptat a les escriptores i creadores d’un Fuster fantàstic i a la vegada tan real.

    ResponElimina
  11. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  12. La tertúlia sobre “La improbable vida de Joan Fuster” que van presenciar l’altre dia va ser del tot agradable i profitosa. Les cinc dones van explicar individualment la seua experiència escrivint els seus contes, en els quals un personatge havia de ser Joan Fuster. La que va proposar apuesta idea va ser Raquel Ricart i la que va juntar a totes les escriptores. Malgrat que totes digueren que va ser costos els va agradar molt aquest repte. A banda d’escoltar les seues històries sobre els contes, van explicar dificultats que han tingut en un món d’homes.
    Tindre a totes aquestes escriptores de la nostra llengua va ser molt emocionant. També s’apropava el dia 8 de març i era un bon moment per donar importància de la dona en tots els àmbits que està tan invisibilitzada, com en el cas de la literatura tota la història.

    ResponElimina
  13. “Escriure és recordar; en tot cas, inventar records”. Així és com comença el relat de “L’afer Fuster” de Lliris Picó, el qual he tingut el plaer de poder llegir. Aquest narra l’aventura d’una jove periodista a qui ofereixen l’oportunitat de fer de guia de Joan Fuster per l’Alacant medieval, i aquesta, tot i que amb poc de temps d’experiència com a periodista, accepta amb nerviosisme, ja que és el seu principal ídol. Alhora, aquest relat de ficció en el qual apareix Joan Fuster com a personatge, ens descriu la societat tan masclista que hi havia a principi dels anys cinquanta.
    Personalment, pense que la frase citada inicialment dona cos al relat, ja que escriure implica fer volar la imaginació, i des del moment en el qual li donen la notícia de la mort de Fuster a la protagonista, aquesta imagina tot el que podria haver sigut i no va poder ser, al mateix temps que, mentre observa la ciutat d’Alacant, recorda tot allò viscut amb ell i els motius pels quals volia temptar a Joan Fuster, tot i que aquest era un amor impossible.

    ResponElimina

Comencem el nou curs... Benvingut 2018/19!!

Com cada setembre, posem en marxa els motors i ràpidament ens acostem a la tardor amb la il·lusió dels nous projectes per compartir i el re...